ARQUITECTURA HOSTIL

L'arquitectura hostil o arquitectura antipersones és una pràctica urbanística que atempta contra les persones més vulnerables i els elements indesitjats de la societat en nom del civisme, l'ordre i la seguretat pública. Es tracta de l'última conseqüència del capitalisme salvatge que ens governa i ens oprimeix. En les seves últimes etapes ens ha anat aïllant progressivament dins les grans ciutats, fent-nos fora dels pobles i barris, eliminant els espais comunitaris, flexibilitzant i precaritzant els contractes. Queden en el passat els temps on els barris i llocs de feina eren nuclis de socialització i comunitat. Ara, mitjançant l'urbanisme, un dels seus milers de tentacles, torna les ciutats en contra dels seus habitants a través d'actes criminals i misògins. Les noves pràctiques arquitectòniques i urbanístiques no estan pensades pels ciutadans sinó pel gran capital i les inversions estrangeres. Els nuclis demogràfics rebutgen la vida i la convivència en favor de l'augment de productivitat i la supervivència.

 

Ens fixem en els nostres antecessors, els Situacionistes, que ens diuen que una nova ciutat és possible. Mitjançant l'art i la performance buscaven despertar una imaginació i unes passions allunyades de les lògiques capitalistes que els permetés pensar aquesta nova ciutat. També seguim l’exemple dels artistes de realitat augmentada i com utilitzen les noves tecnologies per transformar el món del seu voltant.

 

Per nosaltres, jugar és l'antítesi de les lògiques capitalistes i l'arquitectura hostil. D'aquesta manera, convertint espais violents en llocs d'oci busquem fugir de les maneres de pensar capitalistes, recuperar les nostres ciutats i generar noves lògiques i passions, tal com havien fet els Situacionistes abans que nosaltres.